Història

(Text: Vicent Arce)

-En primer lloc, vull demanar disculpes si alguna data o record, no s’ajusten exactament a d’allò que ha ocorregut, fet només atribuïble a la meua memòria, transcorreguts tants anys.

-Eren les nou i mitja del matí d’un día de la primavera de 1.971; com cada día a la dita hora, anàvem al llavors cridat Bar Zahor, alguns empleats d’empreses i comerços de La Fonteta a l’esmorzar tradicional amb l’entrepà, els seus cacaus i tramussos, got de ví amb llimonà o cervesa i el café o ‘carajillo’, segons gustos.

-Acabat l’esmorzar d’aquell día, el propietari aleshores del bar, Josep Mª Alcàntara, ens va comentar: “esta vesprà m’agradaría tindre una reunió amb tú i altres amics i veïns, amb l’intenció de fer una nova falla a La Fonteta, reprenent el testimoni que ens va deixar l’última comissió fallera, una vintena d’anys enrrere, en la dècada dels cinquanta.

-I aquell día, ens reunirem amb Josep Mª Alcàntara, diversos amics entre els que recorde a Joan Ballester, J.Ramón Cases, Salvador Soler (el Pomero), Vicent Gisbert, Vicent Arce servidor de vostés, Josep L. Villaplana etc. i un peculiar personatge cridat Josep Lluis Iglesias (alias “El Cubano” perquè era naixcut a eixe estimat país). Tot en ell era optimisme; era Josep Lluis molt bona gent; sempre parlava, parlava i pareixía un gran expert faller, només pareixía. Ara, però defenía a València més que els propis valencians.

-Alguns dels amics que vam tindre aquella primera reunió, lamentablement ja no estàn entre nosaltres.

-Aleshores, seguint la tradició valenciana del “pensat i fet” i amb més il.lusió que experiència, es va començar a treballar buscant els suports que animaren el jove projecte. Llògicament no hi havía falleres, fallers, infantils, abonats, rés i, en suma havíem de formalitzar en primer lloc, la comissió a la JCF.

-I així, la falla de La Fonteta, com nosaltres la coneixem, va començar el seu caminar a l’exercici 1971-72 del segle XX, i amb el nº 195 es va donar d’alta a la Junta Central Fallera de l’època; es va registrar amb la denominació “falla Gravador Jordan-Escultor Pastor”, perquè la primera vegada, es va plantar el monument en la confluència d’eixos dos carrers. De fet, el primer ‘casal’, va ser el propi Bar Zahor abans esmentat, on van tindre lloc les primeres juntes generals i diverses reunións falleres.

-La primera comissió estava formada per:
President: Josep Mª Alcàntara.
Vicepresident primer: Josep L. Iglesias.
Vicepresident segon: Salvador Soler.
Secretari: J.Ramón Cases.
Tresorer: Joan Ballester.
Delegat d’Infantils: Josep L.Villaplana.
Delegat de femenines: Vicent Arce.
Delegat de Loteríes: Joan Rojas.
Delegat J.C.F. Enrique Roig.
Caixer: Vicent Gisbert.
Vocal 1º: Antoni Perez.

Primera Fallera Major: Senyoreta ELIZABETH DASI I VELA.
Primera Fallera Major Infantil: Xiqueta ISABEL PUCHADES I NAVARRO.
Primer President infantil: Xiquet CARLES PLANELLS I GUERRERO.
El Artiste Faller va ser: En Raimund Sancho i Folch
La Banda de Música: “Unión Musical d’Enguera”
El Pirotécnic: En Vicent Caballer, de Godella
Il.luminació: En Miquel García

El autor del Llibret i alguns següents, va ser el escriptor i poeta:
En Josep Palao i Queralt
-Com a record, volem deixar ací, la primera poesía que ens va regalar….
que dedicaba a la seua volguda mare i que deia així:

A UNA MARE VALENCIANA
“A la meua mare, que m’inculcà l’amor a
les nostres tradicións”

-Deixa’m parlar-te avui de nostres falles;
deixa’m reblir-te el cor amb l’alegria
d’esta festa de l’art i l’harmonia
que inunda a nostra terra de rialles.

-Deixa’m que junt al goig de primavera
que anúncia el vol graciós de les aloses
t’ofrene un gran ramell de primoroses
i perfumades flors de la Ribera.

-Deixa’m, fent-te evocar, que rememores
el temps que de ton mà, en infantesa,
me duies per València en festa encesa
a contemplar les falles d’aleshores.

-Deixa’m sols un moment acariciar-te
els teus cabells d’argent, que al clar de lluna
són com el resplendor de brillant purna
que vol la nit de foc il.luminar-te.

-I deixa, mare, avui que estos meus versos,
arriben fins a tu i al acollir-los
amb eixe amor que sé que has de llegir-los
ressonen dins ton cor com els meus besos.

Josep Palao i Queralt (Març, 1972)

Iglesia
-I així va ser aquell primer exercici. Teníem tot: les boniques falleres, els fallers plens de voluntat i alguns -tot siga dit-, mes perduts que un caragol damunt d’un espill. Teníem fallers d’Honor -no hi havía llavors abonats-, i teníem poquets diners, però ens sobrava il.lussió per tots els costats.

-Faltaba la guinda, l’estrela, el motiu principal… faltaba LA FALLA !!!

-I va ser un monument bonic, senzill, amb molt de colorit, atractiu i graciós (ho poden vore en les caràtules dels llibrets). Ens van concedir el guardó d’Enginy i Gràcia, de la categoría. Bó, aixó no estava mal per a començar; almenys ens van injectar moral per a treballar mes i millor per les festes valencianes i deixar un poquet de costat, el tradicional “pensat i fet”.

-I allí va ser, el naiximent de “la criatura”, la nostra falla de La Fonteta !!!

-A poc a poc, a manera de pinzellades, anirem relatant anècdotes gracioses i d’altres succeits que ens van ocórrer en eixe primer any i següents.